[CLIENTS.COMPANY_NAME]
 

Newsletter                                             #Febrer 2017

*Per molts anys Cultius!*

Els mesos de febrer sempre són molt especials per nosaltres. Un 25 de febrer, després de diversos mesos de proves, preguntes, reunions, i nervis, sobretot nervis, vam decidir publicar el primer article al blog. Naixia el Cultius Culturals. Ho fèiem parlant de Tàpies, i fent crítica museogràfica de diverses exposicions que havíem visitat. Era gairebé un passatemps per no perdre el lligam entre tres amics que havíem fet la carrera junts. Quatre anys més tard, l'equip ha patit alguns canvis però seguim endavant, amb cada vegada més col·laboradors, seccions, i tocant diverses tecles del panorama cultural. Gràcies a tots els que ens seguiu des de l'inici, i als que us heu anat afegint, per molts anys a vosaltres, també!

z

I com ja és tradició hem volgut celebrar el quart aniversari amb un logo commemoratiu, un infogràfic amb els quatre anys del blog en dades, i, també, endinsant-nos en el panorama musical amb la nostra primera playlist a Spotify, de la mà de la Lara Álvarez, col·laboradora musical del Cultius i especialista en indie espanyol. Entreu-hi tots a tafanejar!

z

Equip del Cultius

Cultius del mes

->Seguir llegint en CAT/CAS/ENG

->Seguir llegint en CAT/CAS

->Seguir llegint en CAT/CAS

Que el multilingüisme sigui benvingut

//Renée Pera

Catalunya ha viscut en el segle XXI una onada migratòria considerable, provinent d’arreu del món. Segons l’IDESCAT (2016), l’any 2000 els residents a Catalunya nascuts fora de l’estat espanyol representaven el 2.9% [...]

blank

Cent anys de dadaisme

//Rosa M. Torrademé

Imagineu-vos un cabaret al Zuric de principis del segle XX, concretament quan la gran guerra ja fa dos anys que dura. Actuant hi tenim l’Hugo Ball (30), un jove alemany sociòleg, filòsof i poeta, Emmy Hennings (31) [...]

blank

Praga i la v/bellesa europea

//Berta Muntadas Molet

Aquest any l’he començat amb un viatge absolutament inesperat a Praga, m’hi vaig plantar amb 5 dies de festa, una guia Lonely Planet i l’esperança que la meva primera vegada fent servir AirBnB no fos un desastre. [...]

#DillunsArtístics

Sembla que als nostres seguidors els agrada molt El Greco perquè aquest mes tornem a tenir-ne un com a portada, en aquest cas El Laocoont, proposat per Mario R. I per a Facebook, ens hem quedat amb l'#especialBrossa de @garamizo: "Faune". Gràcies a tots per participar!

hola

blank

El Laocoont (1608-1614) Hieronymus Bosch

blank

Laocoonte és una obra d'El Greco, realitzada a l'oli sobre tela entre 1608 i 1614, durant el seu darrer període toledà. Es conserva a la National Gallery of Art a Washington D.C.

Faune (1988) - Joan Brossa

blank

“No és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació”, va dir Joan Brossa de la poesia visual, el camp de la seva producció que sovint serveix al públic de porta d’entrada al seu univers. Brossa té elements recurrents en la seva obra alguns dels quals podem trobar en aquest Faune: L’abecedari. L’alfabet no està vinculat a cap llengua i té sobretot valor gràfic. Molt sovint Joan Brossa va fer servir l’alfabet i les lletres que el formen com a motiu gràfic i el va sotmetre a tot tipus de manipulacions. La lletra A pot evocar l’origen de l’escriptura. Capgirada, es converteix en un cap de bou. Les vocals, aïllades, també poden aparèixer als números de màgia i poden simbolitzar persones, com la O de Hitchcock. El faune. La vigència dels personatges mitològics i ancestrals. Un altre dels personatges més estimats per Brossa és el faune, com a representant del Carnaval i de la transgressió. Al poema Faune el va situar just al mig de la A i la Z, entre el principi i la fi. Font

blank

blank

És una de les poques obres mitològiques d'El Greco, qui era eminentment un pintor religiós. Aquí representa la història i el càstig de Laocoont a les mans del déu Posidó. Per obtenir la impressió de violència, el pintor va aplicar forts escorços. Al fons de l'escena es pot apreciar un paisatge de Toledo, i no de Troia com es creia, doncs segons la tradició va ser fundada per dos descendents dels troians: Telamó i Brut. La violència i el dramatisme de l'obra s'aconsegueixen a través d'una llum fantasmal que il·lumina el primer pla. Aquesta és una de les últimes obres d'El Greco, qui la va deixar inconclusa a la seva mort l'abril de 1614. Es considera que en ella va col·laborar Jorge Manuel, fill del pintor. Font

blank

Especial monogràfic

Coincidint amb el 4t aniversari del blog hem volgut fer un recull temàtic d'articles que hem publicat en forma de monogràfic. Aquest primer exemplar l'hem volgut dedicar als Balcans per diversos motius, primer perquè venim d'un #cicleBalkan que ens va deixar amb ganes de més i segon, perquè tots els membres del Cultius estem enamorats d'aquesta regió per la seva riquesa cultural i la seva densitat històrica.

blank

Corria 2013 quan després d'un any parlant-ne finalment els membres actuals del Cultius vam emprendre un viatge de dues setmanes pels Balcans. Realment va ser tota una aventura on vam tornar amb masses preguntes i poques respostes però una vivència que després de quasi quatre anys encara estem paint. Alguns ja hi havíem estat, d'altres hi hem tornat després i no sé si serà perquè vam beure aigua de la font de Sarajevo, (diuen que si en beus hi tornaràs) però d'alguna manera sabem que un cop els Balcans t'han tocat, et deixen marcat per tota la vida.

blank

Esperem doncs que amb aquesta tria vosaltres també pugueu descobrir la bellesa i les constants paradoxes que han escrit el destí dels diferents pobles que han viscut a la porta entre l'Europa de l'est i de l'oest.


Correu electrònic:

blank

Cultius Culturals de CultiusCulturals.cat està subjecta a una llicència de Reconeixement-No Comercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Es prohibeix expressament la còpia, modificació, reproducció, descàrrega, transmissió, distribució o transformació dels continguts de la pàgina, sense la prèvia autorització del titular dels respectius drets